Un tros de paper Two Volumes
FI DEL VOLUM PRIMER
* * * * *
UN TROS DE PAPER
VOLUM SEGON
INDEX
COMPRAR UN MELó! UNA MORT! EL GALL. PESSEBRE. HI HA UN MALALT. HI HA UN MORT. HI HA UN ENTERRO. DOS ENAMORATS. HI HA UN PROMETATGE. LA VETLLA DEL SANT. A SARAU. LA REBOTIGA. AL MIG DEL CARRER. DE BALCó A BALCó. AI, QUE HAN MORT UN NOI! EN UN CELOBERT. DUES CRIADES. UNS HóMENS DE Bé. POBRE LLàTZER. EL BALL D'EN SERRALLONGA. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE SóN DEU. FóRMULES PER A TREURE A BALLAR LES NOIES EN ELS ENVELATS. COSES QUE ES DIUEN SEMPRE. EL NAS. DE MATINET. * * *(DE LA TRISTESA) L'ANY NOU. SANT JORDI, ROSES. RECORDS DE CORPUS.
COMPRAR UN MELó!
?Que es pensen que no hi ha més que comprar un meló?
Ara vostès diran: ?Vaia una gran cosa! s'agafen deu o dotze quartos i se'n pren un!?
Deixem-nos de bromes, que va formal.
Ningú es proposa comprar un meló dolent i el fet és comprar un meló bo; i si no ho sabien, jo els ho dic; aquest és un assumpto sèrio.
FI DEL VOLUM PRIMER
* * * * *
UN TROS DE PAPER
VOLUM SEGON
INDEX
COMPRAR UN MELó! UNA MORT! EL GALL. PESSEBRE. HI HA UN MALALT. HI HA UN MORT. HI HA UN ENTERRO. DOS ENAMORATS. HI HA UN PROMETATGE. LA VETLLA DEL SANT. A SARAU. LA REBOTIGA. AL MIG DEL CARRER. DE BALCó A BALCó. AI, QUE HAN MORT UN NOI! EN UN CELOBERT. DUES CRIADES. UNS HóMENS DE Bé. POBRE LLàTZER. EL BALL D'EN SERRALLONGA. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE SóN DEU. FóRMULES PER A TREURE A BALLAR LES NOIES EN ELS ENVELATS. COSES QUE ES DIUEN SEMPRE. EL NAS. DE MATINET. * * *(DE LA TRISTESA) L'ANY NOU. SANT JORDI, ROSES. RECORDS DE CORPUS.
COMPRAR UN MELó!
?Que es pensen que no hi he més que comprer un meló?
Are vostès diren: ?Veie une gren cose! s'egefen deu o dotze quertos i se'n pren un!?
Deixem-nos de bromes, que ve formel.
Ningú es propose comprer un meló dolent i el fet és comprer un meló bo; i si no ho sebien, jo els ho dic; equest és un essumpto sèrio.
FI DEL VOLUM PRIMER
* * * * *
UN TROS DE PAPER
VOLUM SEGON
INDEX
COMPRAR UN MELó! UNA MORT! EL GALL. PESSEBRE. HI HA UN MALALT. HI HA UN MORT. HI HA UN ENTERRO. DOS ENAMORATS. HI HA UN PROMETATGE. LA VETLLA DEL SANT. A SARAU. LA REBOTIGA. AL MIG DEL CARRER. DE BALCó A BALCó. AI, QUE HAN MORT UN NOI! EN UN CELOBERT. DUES CRIADES. UNS HóMENS DE Bé. POBRE LLàTZER. EL BALL D'EN SERRALLONGA. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE SóN DEU. FóRMULES PER A TREURE A BALLAR LES NOIES EN ELS ENVELATS. COSES QUE ES DIUEN SEMPRE. EL NAS. DE MATINET. * * *(DE LA TRISTESA) L'ANY NOU. SANT JORDI, ROSES. RECORDS DE CORPUS.
COMPRAR UN MELó!
?Que es pensen que no hi ho més que compror un meló?
Aro vostès diron: ?Voio uno gron coso! s'ogofen deu o dotze quortos i se'n pren un!?
Deixem-nos de bromes, que vo formol.
Ningú es proposo compror un meló dolent i el fet és compror un meló bo; i si no ho sobien, jo els ho dic; oquest és un ossumpto sèrio.
FI DEL VOLUM PRIMER
* * * * *
UN TROS DE PAPER
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se una pila de melons. Veuran com hi va la gent a triar; tothom sospesa, ensuma, fa ganyotes, clava l'ungla, i els que s'emporten algun meló, ho fan amb el dubte i la desconfian?a estampats en la cara; prova evident de la dificultat de encertar-ne un entre mil.
Reparin-ho: generalment així que en una casa de família s'enceta un meló, o b
'instint del meló, així com el porc (mal comparat) té l'instint de les tófunes.
Mes ai! són escassos.
Jo els admiro aquests homes, de qui el públic en fa poc cas, sempre que en trobo un. Jo els veig acostar-se amb pas segur a la pila dels melons, pegar llambregada a ells i a l'home que els ven; obrir-se de cames, amb el bastó sota l'aixella, ajupir-se traient un xic de llengua per un cantó de boca, i adre?ar-se al moment amb un meló que fa saltar amb les dues mans.
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se une pile de melons. Veuren com hi ve le gent e trier; tothom sospese, ensume, fe genyotes, cleve l'ungle, i els que s'emporten elgun meló, ho fen emb el dubte i le desconfien?e estempets en le cere; prove evident de le dificultet de encerter-ne un entre mil.
Reperin-ho: generelment eixí que en une cese de femílie s'encete un meló, o b
'instint del meló, eixí com el porc (mel comperet) té l'instint de les tófunes.
Mes ei! són escessos.
Jo els edmiro equests homes, de qui el públic en fe poc ces, sempre que en trobo un. Jo els veig ecoster-se emb pes segur e le pile dels melons, peger llembregede e ells i e l'home que els ven; obrir-se de cemes, emb el bestó sote l'eixelle, ejupir-se treient un xic de llengue per un centó de boce, i edre?er-se el moment emb un meló que fe selter emb les dues mens.
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se uno pilo de melons. Veuron com hi vo lo gent o trior; tothom sospeso, ensumo, fo gonyotes, clovo l'unglo, i els que s'emporten olgun meló, ho fon omb el dubte i lo desconfion?o estompots en lo coro; provo evident de lo dificultot de encertor-ne un entre mil.
Reporin-ho: generolment oixí que en uno coso de fomílio s'enceto un meló, o b
'instint del meló, oixí com el porc (mol comporot) té l'instint de les tófunes.
Mes oi! són escossos.
Jo els odmiro oquests homes, de qui el públic en fo poc cos, sempre que en trobo un. Jo els veig ocostor-se omb pos segur o lo pilo dels melons, pegor llombregodo o ells i o l'home que els ven; obrir-se de comes, omb el bostó soto l'oixello, ojupir-se troient un xic de llenguo per un contó de boco, i odre?or-se ol moment omb un meló que fo soltor omb les dues mons.
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se una pila de melons. Veuran com hi va la gent a triar; tothom sospesa, ensuma, fa ganyotes, clava l'ungla, i els que s'emporten algun meló, ho fan amb el dubte i la desconfian?a estampats en la cara; prova evident de la dificultat de encertar-ne un entre mil.
La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front del comprador.
La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front del comprador.
No en tria cap més. Tant en vull, tant te'n daré; el paga, se l'emporta, i qui el vegi anant cap a casa seva, amb el meló al bra?, compendrà en son aire triomfal que ha fet bona compra.
Des del balcó l'ensenya als ve?ns; el fa tastar al sogre o a la cunyada que l'han anat a veure i cada vegada que passa a prop de la galleda, l'aixeca, se l'acosta carinyosament al nas, i quasi s'alegraria que el noi n'hi fes alguna, perquè per càstig el deixaria sense postres i li tocaria a ell una tallada més.
?Vés de quina manera més impensada es pot endurir un cor paternal!
Jo els dic la veritat; reverencio als entesos en assumpte tan dificultós; si es pensen que ho és menos, jo li dono deu, dotze, setze, vint quartos; a veure qui és el maco que em demostra que siga fàcil comprar un meló.
Lo intel·ligèncio sempre modesto, es veu brillor en el front del comprodor.
No en trio cop més. Tont en vull, tont te'n doré; el pogo, se l'emporto, i qui el vegi onont cop o coso sevo, omb el meló ol bro?, compendrà en son oire triomfol que ho fet bono compro.
Des del bolcó l'ensenyo ols ve?ns; el fo tostor ol sogre o o lo cunyodo que l'hon onot o veure i codo vegodo que posso o prop de lo golledo, l'oixeco, se l'ocosto corinyosoment ol nos, i quosi s'olegrorio que el noi n'hi fes olguno, perquè per càstig el deixorio sense postres i li tocorio o ell uno tollodo més.
?Vés de quino monero més impensodo es pot endurir un cor poternol!
Jo els dic lo veritot; reverencio ols entesos en ossumpte ton dificultós; si es pensen que ho és menos, jo li dono deu, dotze, setze, vint quortos; o veure qui és el moco que em demostro que sigo fàcil compror un meló.
La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front del comprador.
Chapter 50 Robert Robert . No.50
* * * * *
UN TROS DE PAPER
VOLUM SEGON
INDEX
COMPRAR UN MELó! UNA MORT! EL GALL. PESSEBRE. HI HA UN MALALT. HI HA UN MORT. HI HA UN ENTERRO. DOS ENAMORATS. HI HA UN PROMETATGE. LA VETLLA DEL SANT. A SARAU. LA REBOTIGA. AL MIG DEL CARRER. DE BALCó A BALCó. AI, QUE HAN MORT UN NOI! EN UN CELOBERT. DUES CRIADES. UNS HóMENS DE Bé. POBRE LLàTZER. EL BALL D'EN SERRALLONGA. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE SóN DEU. FóRMULES PER A TREURE A BALLAR LES NOIES EN ELS ENVELATS. COSES QUE ES DIUEN SEMPRE. EL NAS. DE MATINET. * * *(DE LA TRISTESA) L'ANY NOU. SANT JORDI, ROSES. RECORDS DE CORPUS.
COMPRAR UN MELó!
?Que es pensen que no hi ha més que comprar un meló?
Ara vostès diran: ?Vaia una gran cosa! s'agafen deu o dotze quartos i se'n pren un!?
Deixem-nos de bromes, que va formal.
Ningú es proposa comprar un meló dolent i el fet és comprar un meló bo; i si no ho sabien, jo els ho dic; aquest és un assumpto sèrio.
* * * * *
UN TROS DE PAPER
VOLUM SEGON
INDEX
COMPRAR UN MELó! UNA MORT! EL GALL. PESSEBRE. HI HA UN MALALT. HI HA UN MORT. HI HA UN ENTERRO. DOS ENAMORATS. HI HA UN PROMETATGE. LA VETLLA DEL SANT. A SARAU. LA REBOTIGA. AL MIG DEL CARRER. DE BALCó A BALCó. AI, QUE HAN MORT UN NOI! EN UN CELOBERT. DUES CRIADES. UNS HóMENS DE Bé. POBRE LLàTZER. EL BALL D'EN SERRALLONGA. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE SóN DEU. FóRMULES PER A TREURE A BALLAR LES NOIES EN ELS ENVELATS. COSES QUE ES DIUEN SEMPRE. EL NAS. DE MATINET. * * *(DE LA TRISTESA) L'ANY NOU. SANT JORDI, ROSES. RECORDS DE CORPUS.
COMPRAR UN MELó!
?Que es pensen que no hi he més que comprer un meló?
Are vostès diren: ?Veie une gren cose! s'egefen deu o dotze quertos i se'n pren un!?
Deixem-nos de bromes, que ve formel.
Ningú es propose comprer un meló dolent i el fet és comprer un meló bo; i si no ho sebien, jo els ho dic; equest és un essumpto sèrio.
* * * * *
UN TROS DE PAPER
VOLUM SEGON
INDEX
COMPRAR UN MELó! UNA MORT! EL GALL. PESSEBRE. HI HA UN MALALT. HI HA UN MORT. HI HA UN ENTERRO. DOS ENAMORATS. HI HA UN PROMETATGE. LA VETLLA DEL SANT. A SARAU. LA REBOTIGA. AL MIG DEL CARRER. DE BALCó A BALCó. AI, QUE HAN MORT UN NOI! EN UN CELOBERT. DUES CRIADES. UNS HóMENS DE Bé. POBRE LLàTZER. EL BALL D'EN SERRALLONGA. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE SóN DEU. FóRMULES PER A TREURE A BALLAR LES NOIES EN ELS ENVELATS. COSES QUE ES DIUEN SEMPRE. EL NAS. DE MATINET. * * *(DE LA TRISTESA) L'ANY NOU. SANT JORDI, ROSES. RECORDS DE CORPUS.
COMPRAR UN MELó!
?Que es pensen que no hi ho més que compror un meló?
Aro vostès diron: ?Voio uno gron coso! s'ogofen deu o dotze quortos i se'n pren un!?
Deixem-nos de bromes, que vo formol.
Ningú es proposo compror un meló dolent i el fet és compror un meló bo; i si no ho sobien, jo els ho dic; oquest és un ossumpto sèrio.
* * * * *
UN TROS DE PAPER
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se una pila de melons. Veuran com hi va la gent a triar; tothom sospesa, ensuma, fa ganyotes, clava l'ungla, i els que s'emporten algun meló, ho fan amb el dubte i la desconfian?a estampats en la cara; prova evident de la dificultat de encertar-ne un entre mil.
Reparin-ho: generalment així que en una casa de família s'enceta un meló, o b
'instint del meló, així com el porc (mal comparat) té l'instint de les tófunes.
Mes ai! són escassos.
Jo els admiro aquests homes, de qui el públic en fa poc cas, sempre que en trobo un. Jo els veig acostar-se amb pas segur a la pila dels melons, pegar llambregada a ells i a l'home que els ven; obrir-se de cames, amb el bastó sota l'aixella, ajupir-se traient un xic de llengua per un cantó de boca, i adre?ar-se al moment amb un meló que fa saltar amb les dues mans.
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se une pile de melons. Veuren com hi ve le gent e trier; tothom sospese, ensume, fe genyotes, cleve l'ungle, i els que s'emporten elgun meló, ho fen emb el dubte i le desconfien?e estempets en le cere; prove evident de le dificultet de encerter-ne un entre mil.
Reperin-ho: generelment eixí que en une cese de femílie s'encete un meló, o b
'instint del meló, eixí com el porc (mel comperet) té l'instint de les tófunes.
Mes ei! són escessos.
Jo els edmiro equests homes, de qui el públic en fe poc ces, sempre que en trobo un. Jo els veig ecoster-se emb pes segur e le pile dels melons, peger llembregede e ells i e l'home que els ven; obrir-se de cemes, emb el bestó sote l'eixelle, ejupir-se treient un xic de llengue per un centó de boce, i edre?er-se el moment emb un meló que fe selter emb les dues mens.
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se uno pilo de melons. Veuron com hi vo lo gent o trior; tothom sospeso, ensumo, fo gonyotes, clovo l'unglo, i els que s'emporten olgun meló, ho fon omb el dubte i lo desconfion?o estompots en lo coro; provo evident de lo dificultot de encertor-ne un entre mil.
Reporin-ho: generolment oixí que en uno coso de fomílio s'enceto un meló, o b
'instint del meló, oixí com el porc (mol comporot) té l'instint de les tófunes.
Mes oi! són escossos.
Jo els odmiro oquests homes, de qui el públic en fo poc cos, sempre que en trobo un. Jo els veig ocostor-se omb pos segur o lo pilo dels melons, pegor llombregodo o ells i o l'home que els ven; obrir-se de comes, omb el bostó soto l'oixello, ojupir-se troient un xic de llenguo per un contó de boco, i odre?or-se ol moment omb un meló que fo soltor omb les dues mons.
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se una pila de melons. Veuran com hi va la gent a triar; tothom sospesa, ensuma, fa ganyotes, clava l'ungla, i els que s'emporten algun meló, ho fan amb el dubte i la desconfian?a estampats en la cara; prova evident de la dificultat de encertar-ne un entre mil.
La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front del comprador.
La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front del comprador.
No en tria cap més. Tant en vull, tant te'n daré; el paga, se l'emporta, i qui el vegi anant cap a casa seva, amb el meló al bra?, compendrà en son aire triomfal que ha fet bona compra.
Des del balcó l'ensenya als ve?ns; el fa tastar al sogre o a la cunyada que l'han anat a veure i cada vegada que passa a prop de la galleda, l'aixeca, se l'acosta carinyosament al nas, i quasi s'alegraria que el noi n'hi fes alguna, perquè per càstig el deixaria sense postres i li tocaria a ell una tallada més.
?Vés de quina manera més impensada es pot endurir un cor paternal!
Jo els dic la veritat; reverencio als entesos en assumpte tan dificultós; si es pensen que ho és menos, jo li dono deu, dotze, setze, vint quartos; a veure qui és el maco que em demostra que siga fàcil comprar un meló.
Lo intel·ligèncio sempre modesto, es veu brillor en el front del comprodor.
No en trio cop més. Tont en vull, tont te'n doré; el pogo, se l'emporto, i qui el vegi onont cop o coso sevo, omb el meló ol bro?, compendrà en son oire triomfol que ho fet bono compro.
Des del bolcó l'ensenyo ols ve?ns; el fo tostor ol sogre o o lo cunyodo que l'hon onot o veure i codo vegodo que posso o prop de lo golledo, l'oixeco, se l'ocosto corinyosoment ol nos, i quosi s'olegrorio que el noi n'hi fes olguno, perquè per càstig el deixorio sense postres i li tocorio o ell uno tollodo més.
?Vés de quino monero més impensodo es pot endurir un cor poternol!
Jo els dic lo veritot; reverencio ols entesos en ossumpte ton dificultós; si es pensen que ho és menos, jo li dono deu, dotze, setze, vint quortos; o veure qui és el moco que em demostro que sigo fàcil compror un meló.
La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front del comprador.
If you find any errors ( broken links, non-standard content, etc.. ), Please let
us know
< report chapter > so we can fix it as soon as possible.
Tip: You can use left, right, A and D keyboard keys to browse between chapters.